Cronica 1º ESO

2 setmanes perquè comence l'institut. 2 setmanes per a conéixer gent nova. Amb qui aniré a classe? Com seran els professors? realment, canviara la meua vida?.. Tantes preguntes que ens féiem i no teníem resposta. Cada dia el meu amics i jo, ens acostàvem a mirar les llistes i no estaven. Els nervis creixien, però al mateix temps, cada dia tènia mes il·lusió. 1r dia d'institut. Posa't la roba que ja havíem pensat per a anar guapes, queda a les 8.15h amb els teus vells companys per a entrar junts, mira a tots els majors, als profesores..tantas coses nuevas... Em recorde en l'aula múltiple amb la directora i el cap d'estudis dient el nom i cognoms, per a diriguirte a la teua nova i esperada classe.

Una vegada allí, la presentació de tots els professors, la informació de les assignatures i optatives. La verdad... TOT VA SER UN CAOS! La mateixa tutora no tènia les llistes correctes d'alumnes ni d'optatives. Jo crec que al final ho triem nosaltres.

Els primers dies eren estressants, ens perdíem, no sabíem on anar, arribàvem tard. uff..era pitjor del que m'imaginava, però tot era habituar-se. DesPerquè les anècdotes amb els professors. Mº Jose es cridava la professora de matemàtiques però es va haver d'anar perquè l'havien d'operar i vi una substituta. 2 setmanes com a màxim duró..era impossible aguantar-nos i se'n va anar. Finalment, desperquè d'una avaluació sense donar classes ni notes, vi Juani. Als meus companys no els agradava, però a mi m'encataba, però crec que era mes bé per l'assignatura, que era la meua favorita.
També em recorde de Bertin, professor d'angles que era supersticiós i en l'aula 113 va posar 112+1, damunt de la porta. L'alfabet en engonals, sí, inclús recorde les favades que nos cap a per a pronunciar bé les lletres, com per exemple la lletra 'i', que com té forma d'agulla, et punxes i dius: 'ai'
Això si que era una verdadera clase! Tot era diversió, però al mateix temps moltíssima exigència. Aprenies i reies, que mes es podia demanar? D'altra banda, els nous companys. Xics!! això era el mes importan! =D


Però el millor d'enguany va ser quan vaig conéixer una persona única i especial en la meua vida. I no, no és un noviete o algo paregut, sinó molt mes que això.
Mai oblidare eixe dia en E.Fisica, en el pati, quan la vaig veure. Anava amb el pantaló de l'equipatge del seu equip de voley (que era l'enemic del meu, perquè en eixos anys jo també jugava a voley).Realment em feia por que ens portàrem malament, era el meu primer any, i ja l'havia passat malament per eixos temes en anys anteriors.

Amb vergonya li vaig dir que jo era de l'altre equip. Però la seua resposta va ser que a ella li donava igual, que cada una havia triat on estar,pero sense dependre de nada;que jo no li havia fet res i que podíem parlar, si jo volguera. Em senyal un ull i des d'eixe moment comencem una grandíssima amistat.
Sentia que tènia que conéixer-la, tènia una sensació que m'aportaria molt de bo, i no me vaig equivocar. Fins hui seguix al meu costat, sense fallar-me i es que sempre comptare amb ella.

." T'ESTIME GORDA ".

Xarla de ingles!

El dilluns 22 de març, vam tindre una xarla en la classe d'angles, amb PRIZE F.Y.MCAPREKO, un home de Ghana (Africa) Realment va ser una xarrada un tant peculiar, perquè este home, tènia un accent diferent i parlava molt depresa.



Era difícil entendre-li, però al final entre unes coses i altres, vaig poder comprendre el que ens deia. Ens parle, de les seues tradicions. Primer va fer una xicoteta presentació amb power.point i una xicoteta pissarra on va posar el punts que s'ha de seguir.Fonamentalment ens parlà, de com posaven els noms als xiquets i xiquetes, quan naixien.
Pel que jo vaig entendre (que potser m'equivoque, perquè tampoc és que sàpia molt, però ho intente ^_^) ens va dir, que el primer nom és depenent el dia que naixes. Si per exemple és Dilluns, et cridaria de tal manera en cas de xiqueta i d'una altra forma en cas de xiquet. No os sabria dir exactament els nom, perquè eren difícils, però per a entendre-ho a Espanya, seriosa, per exemple un Dilluns: xiquetes: Maria, i xiquets: Pablo. Dimarts: xiquetes: Cristina i xiquets: Ruben... i així els 7 dies de la setmana. Depues el segon nom que se'ls posava era depenent de si eres el 1r fill, el 2n fill, el 3º... i distingint-los entre xiquetes o xiquets.

Se certament que això és així, perquè el va repetir contínuament i perquè se'l vaig preguntar mes en davant a la nostra professora d'angles, però inclús quedava un altre nom el 3r, que no se el motiu de perquè el ponian... vos acordeu vosaltres?
I per ultim el cognom del pare. Realment massa faena per a cridar un xiquet, o xiqueta, no creeis?? Amb el fàcil que és posar, Rosa, Clara, Carmen, Eva =D jeje També ens informà, de que no posaven el nom al bebe passat 8 dies, perquè l'índex de mortalitat infantil és molt alt, i potser no arriben a sobreviure. Si pel contrari aconseguixen superar eixos 8 dies, se'ls posaria el nom seguint les seues tradicions i per a celebrar-ho (o com faríem nosaltres, els cristians en el bautizo) ells els celebren els diumenges, des que ix en sol, fins que s'esconde! Imaginar-vos que cansancio! igual que les bodes gitanes. =D



El millor de tota la xarla, era que com a Marta Puente i jo estàvem en primera fila, l'home es diriguia a nosaltres i assentíem com si li entenguérem, però realment anàvem pergudes.
En resum, una classe d'angles diferent, però molt interessant. Espere que tornen a portar a mes gent i poder escoltar-los i conversar amb ells.

Tota opinió és valida! =D.

Quan vaig veure aquest video, em va sorprendre molt. Però si et pares a pensar, o almenys en la meva forma de pensar, crec que té tota la rao del món. Veure'l i comentar!

Tirant lo Blanc (capítol XII, XIII, i XIV)

En aquest capitols ja no es parla tant de la guerra i trobem un amor de Tirant a Carmesina molt apasionat. Ens relaten quan Tirant es va allitar amb Carmesina en el mateix llit, on ella esta tota nueta!
La veritat es que vaig pensar que aquest llibre acabaria com la majoria, el protagonista enamorat es casa amb la seva amada, pero no ser aixi.
Plaerdemavida feia que Tirant pogués veure-la, quan ella s'estava dutxant. Per altra banda la Viuda Reposada, que va fer tot el possible per a separar-los, tot per els seus gels.
Va dir a Tirant que Carmesina es veia amb Lauseta, que no era veritat, va idear un pla amb una disfraç i va fer que Tirant ho veguera desde una finestra.
Tot va finalitzar amb la desconfiança tant per part de Carmesina com de Tirant. Pero a pesar de tot, Plaerdemavida va desmostrar-li, a Tirant, que aixo no era veritat mostran-le el disfraç.
Ell es va anar a lluitar i Carmesina no va saber res d'ell.

Tirant lo Blanc (capítol X i XI)

En aquests dos capitulos, el tema principalment tracta de la ultima batalla que es realitza pel mar, encara que tambe hi ha pinzellades del amor.
Gràcies a un mariner que habia estat amb els enemics, creen una nova estratègia, partint d'unes llanternes, per a crear l'efecte que poseian mes vaixells.
En la meua opinió, una gran estratègia, i encara em va sorprendre mes el fet que Tirant confiés en aquell mariner que en un primer cop anava en contra d'ell.
També cal destacar la manera que s'organitzen els homes de Tirant, demostrant que també ells són grans cavallers, i guanyan al enemics envaint les seves naus.

Tirant lo Blanc (capítol IX)

En aquest capitol ens deixa de part la guerra i se centra en l'amor de Tirant i Carmesina i també en el Diafebus i Estefania que estan enamorats.
Tot comença amb el somni de Plaerdemavida (doncella de Carmesina) que ho conta a les dones, per a donar a enterder que sap el que ha ocorregut la nit passada. Hi ha una gran diferència entre els dos amors, ja que Estefania va continuar aquella nit allitjan-se amb Diafebus, pero Carmesina li va dir a Tirant que volvia esperar, i aquest va aceptar les seves paraules, pese a que tenie ganes de fer-lo.
Aqui va ser quan vaig pensar que era un cavaller en la guerra i també un cavaller amb la seva estimada.

Tirant lo Blanc (capítols VII, VIII)

De nou en aquests capitulos Tirant demostra ser un cavaller com déu mana. En aquests capitulos ens conten la Gran Batalla i la celebracion d'aquesta. l'estratègia que empra ara la veritat és que no la entendia molt bé.. per que a qui se li ocurriria semblant actuacion? Però solament un cavaller com el, sap afronta tal idea, amb ordre i exigència.
En aquesta ocassió Tirant va ser oferit, pero aixo no va impedir continuar amb el seu objetiu.
El principal problema que ens conten, és l'error que comet Diafebus i per tant Tirant no pot matar als seus enemics. Aquest s'enfada, però a pesar tot segueix sent un cavaller. En aquests capitulos tambien s'inclou a la família de l'Emperador que s'acosten a veure com va la batalla, i li oferix el titulo de comte, però Tirant ho rebutja.