Una vegada allí, la presentació de tots els professors, la informació de les assignatures i optatives. La verdad... TOT VA SER UN CAOS! La mateixa tutora no tènia les llistes correctes d'alumnes ni d'optatives. Jo crec que al final ho triem nosaltres.
Els primers dies eren estressants, ens perdíem, no sabíem on anar, arribàvem tard. uff..era pitjor del que m'imaginava, però tot era habituar-se. DesPerquè les anècdotes amb els professors. Mº Jose es cridava la professora de matemàtiques però es va haver d'anar perquè l'havien d'operar i vi una substituta. 2 setmanes com a màxim duró..era impossible aguantar-nos i se'n va anar. Finalment, desperquè d'una avaluació sense donar classes ni notes, vi Juani. Als meus companys no els agradava, però a mi m'encataba, però crec que era mes bé per l'assignatura, que era la meua favorita.
També em recorde de Bertin, professor d'angles que era supersticiós i en l'aula 113 va posar 112+1, damunt de la porta. L'alfabet en engonals, sí, inclús recorde les favades que nos cap a per a pronunciar bé les lletres, com per exemple la lletra 'i', que com té forma d'agulla, et punxes i dius: 'ai'
Això si que era una verdadera clase! Tot era diversió, però al mateix temps moltíssima exigència. Aprenies i reies, que mes es podia demanar? D'altra banda, els nous companys. Xics!! això era el mes importan! =D
Però el millor d'enguany va ser quan vaig conéixer una persona única i especial en la meua vida. I no, no és un noviete o algo paregut, sinó molt mes que això.
Mai oblidare eixe dia en E.Fisica, en el pati, quan la vaig veure. Anava amb el pantaló de l'equipatge del seu equip de voley (que era l'enemic del meu, perquè en eixos anys jo també jugava a voley).Realment em feia por que ens portàrem malament, era el meu primer any, i ja l'havia passat malament per eixos temes en anys anteriors.
Amb vergonya li vaig dir que jo era de l'altre equip. Però la seua resposta va ser que a ella li donava igual, que cada una havia triat on estar,pero sense dependre de nada;que jo no li havia fet res i que podíem parlar, si jo volguera. Em senyal un ull i des d'eixe moment comencem una grandíssima amistat.
Sentia que tènia que conéixer-la, tènia una sensació que m'aportaria molt de bo, i no me vaig equivocar. Fins hui seguix al meu costat, sense fallar-me i es que sempre comptare amb ella.
." T'ESTIME GORDA ".
